A l’època del 1.999, a Mosculandia hi vivia un home inventor que es deia
Pep. En Pep, duia unes ulleres rodones i molt velles. En Pep tenia el pèl blanc i tenia més de 70 anys. En Pep era molt vell per tenir la professió
d’un inventor, però a ell no li importava l’edat que tengues.
Un dia en Pep va conèixer a en Julià que desde aquell dia varen ser amics. Per a en Pep ,en Julià era el seu fill perquè la major part del temps la passava amb ell. En Julià era jovenet, domes tenia 20 anys. En Julià tenia
els cabells llisos, curts i castanys, els seus ulls eren blaus com el cel. Duia ulleres quadrades i modernes no com les d’en Pep, en Julià ajudava a en Pep amb els seus invents.
En Pep va cridar a en Julià per telèfon:
-Julià vine lo mes ràpid possible!!!!T’estaré esperant a la sala d’invents.
En Julià en deu minuts va esser a la porta de la sala d’invents,va obrir la porta i es va trobar al seu amic Pep molt nerviós, en Julià li va preguntar:
-Que passa,perquè estàs tan nerviós???
-Per fi has arribat Julià!!-va dir en Pep molt nerviós.-Es que tardaves molt!.
-Es que no trobava la meva bicicleta, que volies?-va preguntar en Pep.
-Es magnifica l’idea que tenc!!Mira te l’explicaré:se me va acudir fer una maquina del futur que els nins d’ara poguessin veure el que faran quan siguin vellets i com serà la vida de aquí uns parells d’anys,me’n tens?
-Es clar!!Però com la farem?-va preguntar en Julià.
-Primer tenim que dibuixar com serà la màquina i amb que omplirien el combustible.
En Julià que era molt bon dibuixant es va oferir voluntari per dibuixar la màquina, en Pep pensava amb que omplirien el combustible. En Pep va estar pensant un bon temps fins que va arribar a la conclusió que podien omplir el combustible amb cervesa,perquè si viatjaven al futur quedaven sense combustible tendrien unes quantes cerveses dins el cotxe per posar al combustible.
En Julià encara feia el seu dibuix però encara li quedava molt per acabar.
Al cap d’un temps en Julià va tenir acabat el seu dibuix de la màquina.
-Però,Julià axó es una màquina amb forma de ca!!!-va dir en Pep.
-Es clar!!Es que als nins li agraden molt els cans i perquè als viatges no
se senti’n tots sols i així tenen companyia. També he pensat que a la màquina li poséssim sofàs amb pèl,per si se volen tombar i tenen que ser de pèl perquè així pareix que se estan tombant damunt un ca,damunt dels seu propi ca. Bona idea a que si?
-Es clar Julià - exclamar el professor Pep. Seguidament en Pep va dir:
-Comença’m a fer la maquina?Tenc un lloc on anar a cercar colques coses per fer la maquina.
En Pep i en Julià es varen asseure al cotxe i al cap d’un quart d’hora varen estar davant d’un lloc on hi havia tot tipus de coses:llibres,motors de cotxes,...
Desprès de dues hores ja eren dins el cotxe amb dues bosses. Varen arribar a casa i es varen començar a fer la maquina. Varen estar tot un dia fet la maquina,mes ben dit un dia i mig. Ja la tenien acabada domes faltava provar-la.
En Pep es va posar dins la maquina i va dir:
-Me’n vull anar al futur a l’any 2.012 per favor!
Va sortir fum del cotxe i va desaparèixer la maquina. Desprès de dues o tres hores va aparèixer es va obrir 2la panxa del ca” i va sortir en Pep :
-A sortit súper be!!!!
En Pep i en Julià varen fer moltes mes maquines iguals i les varen vendre. Gracies a ells dos la gent va poder veure el futur.
Ara ja estam a l’any 2.009 i a l’any 2.007 va morir en Pep i desde que varen inventar la maquina en Pep i en Julià es varen fer rics venent moltes maquines del futur. GRACIES PEP I JULIÀ PER LA MAQUINA DEL TEMPS!!!!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada