Jo i na Laura hem elaborat un video de Nadal, a l'aula d'informatica en el mes de desembre. Esperam que vos agradi.
divendres, 8 de gener del 2010
divendres, 29 de maig del 2009
LA MÀQUINA DEL PASSAT EN FORMA DE CA
A l’època del 1.999, a Mosculandia hi vivia un home inventor que es deia
Pep. En Pep, duia unes ulleres rodones i molt velles. En Pep tenia el pèl blanc i tenia més de 70 anys. En Pep era molt vell per tenir la professió
d’un inventor, però a ell no li importava l’edat que tengues.
Un dia en Pep va conèixer a en Julià que desde aquell dia varen ser amics. Per a en Pep ,en Julià era el seu fill perquè la major part del temps la passava amb ell. En Julià era jovenet, domes tenia 20 anys. En Julià tenia
els cabells llisos, curts i castanys, els seus ulls eren blaus com el cel. Duia ulleres quadrades i modernes no com les d’en Pep, en Julià ajudava a en Pep amb els seus invents.
En Pep va cridar a en Julià per telèfon:
-Julià vine lo mes ràpid possible!!!!T’estaré esperant a la sala d’invents.
En Julià en deu minuts va esser a la porta de la sala d’invents,va obrir la porta i es va trobar al seu amic Pep molt nerviós, en Julià li va preguntar:
-Que passa,perquè estàs tan nerviós???
-Per fi has arribat Julià!!-va dir en Pep molt nerviós.-Es que tardaves molt!.
-Es que no trobava la meva bicicleta, que volies?-va preguntar en Pep.
-Es magnifica l’idea que tenc!!Mira te l’explicaré:se me va acudir fer una maquina del futur que els nins d’ara poguessin veure el que faran quan siguin vellets i com serà la vida de aquí uns parells d’anys,me’n tens?
-Es clar!!Però com la farem?-va preguntar en Julià.
-Primer tenim que dibuixar com serà la màquina i amb que omplirien el combustible.
En Julià que era molt bon dibuixant es va oferir voluntari per dibuixar la màquina, en Pep pensava amb que omplirien el combustible. En Pep va estar pensant un bon temps fins que va arribar a la conclusió que podien omplir el combustible amb cervesa,perquè si viatjaven al futur quedaven sense combustible tendrien unes quantes cerveses dins el cotxe per posar al combustible.
En Julià encara feia el seu dibuix però encara li quedava molt per acabar.
Al cap d’un temps en Julià va tenir acabat el seu dibuix de la màquina.
-Però,Julià axó es una màquina amb forma de ca!!!-va dir en Pep.
-Es clar!!Es que als nins li agraden molt els cans i perquè als viatges no
se senti’n tots sols i així tenen companyia. També he pensat que a la màquina li poséssim sofàs amb pèl,per si se volen tombar i tenen que ser de pèl perquè així pareix que se estan tombant damunt un ca,damunt dels seu propi ca. Bona idea a que si?
-Es clar Julià - exclamar el professor Pep. Seguidament en Pep va dir:
-Comença’m a fer la maquina?Tenc un lloc on anar a cercar colques coses per fer la maquina.
En Pep i en Julià es varen asseure al cotxe i al cap d’un quart d’hora varen estar davant d’un lloc on hi havia tot tipus de coses:llibres,motors de cotxes,...
Desprès de dues hores ja eren dins el cotxe amb dues bosses. Varen arribar a casa i es varen començar a fer la maquina. Varen estar tot un dia fet la maquina,mes ben dit un dia i mig. Ja la tenien acabada domes faltava provar-la.
En Pep es va posar dins la maquina i va dir:
-Me’n vull anar al futur a l’any 2.012 per favor!
Va sortir fum del cotxe i va desaparèixer la maquina. Desprès de dues o tres hores va aparèixer es va obrir 2la panxa del ca” i va sortir en Pep :
-A sortit súper be!!!!
En Pep i en Julià varen fer moltes mes maquines iguals i les varen vendre. Gracies a ells dos la gent va poder veure el futur.
Ara ja estam a l’any 2.009 i a l’any 2.007 va morir en Pep i desde que varen inventar la maquina en Pep i en Julià es varen fer rics venent moltes maquines del futur. GRACIES PEP I JULIÀ PER LA MAQUINA DEL TEMPS!!!!!!
Pep. En Pep, duia unes ulleres rodones i molt velles. En Pep tenia el pèl blanc i tenia més de 70 anys. En Pep era molt vell per tenir la professió
d’un inventor, però a ell no li importava l’edat que tengues.
Un dia en Pep va conèixer a en Julià que desde aquell dia varen ser amics. Per a en Pep ,en Julià era el seu fill perquè la major part del temps la passava amb ell. En Julià era jovenet, domes tenia 20 anys. En Julià tenia
els cabells llisos, curts i castanys, els seus ulls eren blaus com el cel. Duia ulleres quadrades i modernes no com les d’en Pep, en Julià ajudava a en Pep amb els seus invents.
En Pep va cridar a en Julià per telèfon:
-Julià vine lo mes ràpid possible!!!!T’estaré esperant a la sala d’invents.
En Julià en deu minuts va esser a la porta de la sala d’invents,va obrir la porta i es va trobar al seu amic Pep molt nerviós, en Julià li va preguntar:
-Que passa,perquè estàs tan nerviós???
-Per fi has arribat Julià!!-va dir en Pep molt nerviós.-Es que tardaves molt!.
-Es que no trobava la meva bicicleta, que volies?-va preguntar en Pep.
-Es magnifica l’idea que tenc!!Mira te l’explicaré:se me va acudir fer una maquina del futur que els nins d’ara poguessin veure el que faran quan siguin vellets i com serà la vida de aquí uns parells d’anys,me’n tens?
-Es clar!!Però com la farem?-va preguntar en Julià.
-Primer tenim que dibuixar com serà la màquina i amb que omplirien el combustible.
En Julià que era molt bon dibuixant es va oferir voluntari per dibuixar la màquina, en Pep pensava amb que omplirien el combustible. En Pep va estar pensant un bon temps fins que va arribar a la conclusió que podien omplir el combustible amb cervesa,perquè si viatjaven al futur quedaven sense combustible tendrien unes quantes cerveses dins el cotxe per posar al combustible.
En Julià encara feia el seu dibuix però encara li quedava molt per acabar.
Al cap d’un temps en Julià va tenir acabat el seu dibuix de la màquina.
-Però,Julià axó es una màquina amb forma de ca!!!-va dir en Pep.
-Es clar!!Es que als nins li agraden molt els cans i perquè als viatges no
se senti’n tots sols i així tenen companyia. També he pensat que a la màquina li poséssim sofàs amb pèl,per si se volen tombar i tenen que ser de pèl perquè així pareix que se estan tombant damunt un ca,damunt dels seu propi ca. Bona idea a que si?
-Es clar Julià - exclamar el professor Pep. Seguidament en Pep va dir:
-Comença’m a fer la maquina?Tenc un lloc on anar a cercar colques coses per fer la maquina.
En Pep i en Julià es varen asseure al cotxe i al cap d’un quart d’hora varen estar davant d’un lloc on hi havia tot tipus de coses:llibres,motors de cotxes,...
Desprès de dues hores ja eren dins el cotxe amb dues bosses. Varen arribar a casa i es varen començar a fer la maquina. Varen estar tot un dia fet la maquina,mes ben dit un dia i mig. Ja la tenien acabada domes faltava provar-la.
En Pep es va posar dins la maquina i va dir:
-Me’n vull anar al futur a l’any 2.012 per favor!
Va sortir fum del cotxe i va desaparèixer la maquina. Desprès de dues o tres hores va aparèixer es va obrir 2la panxa del ca” i va sortir en Pep :
-A sortit súper be!!!!
En Pep i en Julià varen fer moltes mes maquines iguals i les varen vendre. Gracies a ells dos la gent va poder veure el futur.
Ara ja estam a l’any 2.009 i a l’any 2.007 va morir en Pep i desde que varen inventar la maquina en Pep i en Julià es varen fer rics venent moltes maquines del futur. GRACIES PEP I JULIÀ PER LA MAQUINA DEL TEMPS!!!!!!
divendres, 30 de gener del 2009
LA BIOGRAFÍA DE LA MEVA PADRINA
La meva padrina se nom Aída Mònica González La Barca. Va néixer el 5 de febrer del 1941. Va néixer a Santiago (Chile). Va anar al col·legi Santa Cruz (Santiago) .Lo que mes li agradava era jugar amb pepes. La darrera pepa que va tenir li va regalar el seu pare,Joaquín González Torres als 19 anys. La seva mare,Maria La Barca Landabour,li feia de menjar:verdures amb arròs i de postre smolta fruita.
Quan la meva padrina va complir 6 anys el seu pare la duia a passetjar amb bici. A la meva padrina li agradava molt anar amb bici i estar amb el seu pare. Després d’uns quant anys va tenir una germaneta.
Als vint-i-tres anys es va casar amb n’Hugo Jorquera Rojas. Després va tenir tres filles:Marisol,Paola,Carolina. Peró quan va neixer na Paola (la meva mare) s’en varen anar a viure a Suecia i después va neixer na Carolina. Varen viure 32 anys a Suecia. Al cap d’uns anys n’Hugo va morir d’un atac al cor.
A la meva padrina li agradava molt viatjar i cada any quan les seves filles tenien vancances, a l’estiu, venien aquí ,a Mallorca . A les seves tres filles els agradava molt Mallorca. Al cap d’uns anys es va casar amb n’Ivan Uribe. La meva padrina feia feina d’enfermera de traumatologia a l’hospital de Suecia.Al cap d’uns anys es casa amb en Ivan Uribe.
Les seves aficions han estades cuinar i pintar. Cada any quan les seves filles tenien vacances ella i les seves filles venien aquí, a Mallorca.
A les seves dues filles, na Marisol i na Paola, els agradava molt Mallorca; a na Carolina també.
Al cap d’uns anys es va casar amb n’Ivan Uribe.
La meva padrina feia feina d’infermera de traumatologia a un Hospital de Suècia.
La seva filla major, na Marisol, se’n va anar a viure a Mallorca. Al cap d’uns anys la meva mare i jo també varem venir a viure a Mallorca. Com que a la meva padrina li agradava molt Mallorca, a l’any 2000 va venir a viure aquí.
La meva padrina ha viscut amb la meva mare i jo fins a ll’any 2008, que se’n va anar a viure a un pis dalt del nostre.
Ara fa feina a una floristeria i també fa net. Tots els dies ens cuida a mi i a la meva germana amb molt carinyo.
Quan la meva padrina va complir 6 anys el seu pare la duia a passetjar amb bici. A la meva padrina li agradava molt anar amb bici i estar amb el seu pare. Després d’uns quant anys va tenir una germaneta.
Als vint-i-tres anys es va casar amb n’Hugo Jorquera Rojas. Després va tenir tres filles:Marisol,Paola,Carolina. Peró quan va neixer na Paola (la meva mare) s’en varen anar a viure a Suecia i después va neixer na Carolina. Varen viure 32 anys a Suecia. Al cap d’uns anys n’Hugo va morir d’un atac al cor.
A la meva padrina li agradava molt viatjar i cada any quan les seves filles tenien vancances, a l’estiu, venien aquí ,a Mallorca . A les seves tres filles els agradava molt Mallorca. Al cap d’uns anys es va casar amb n’Ivan Uribe. La meva padrina feia feina d’enfermera de traumatologia a l’hospital de Suecia.Al cap d’uns anys es casa amb en Ivan Uribe.
Les seves aficions han estades cuinar i pintar. Cada any quan les seves filles tenien vacances ella i les seves filles venien aquí, a Mallorca.
A les seves dues filles, na Marisol i na Paola, els agradava molt Mallorca; a na Carolina també.
Al cap d’uns anys es va casar amb n’Ivan Uribe.
La meva padrina feia feina d’infermera de traumatologia a un Hospital de Suècia.
La seva filla major, na Marisol, se’n va anar a viure a Mallorca. Al cap d’uns anys la meva mare i jo també varem venir a viure a Mallorca. Com que a la meva padrina li agradava molt Mallorca, a l’any 2000 va venir a viure aquí.
La meva padrina ha viscut amb la meva mare i jo fins a ll’any 2008, que se’n va anar a viure a un pis dalt del nostre.
Ara fa feina a una floristeria i també fa net. Tots els dies ens cuida a mi i a la meva germana amb molt carinyo.
divendres, 9 de gener del 2009
Les vacances de Nadal
Aquestes festes les he passades amb la meva família:. La nit de Nadal vaig anar a la finca del meu padrí,allà vaig menjar sopa i carn amb patates al forn i de postres: bombons i torró. Després varem jugar al bingo i vaig guanyar tres vegades. El dia de cap d'any ho vaig passar a ca meva amb els meus pares i la meva germana petita. D'entradavarem menjar patatilles,espàrrecs i olives i després salsitxes amb patates. Després mos varem menjar el raïm i varem celebrar el cap d'any.
Al dia següent varem anar una altre vegada a la finca i varem menjar sopa i arròs amb peix.
El dia dels reis varem anar a Pollença a veure la cavalcada del reis i mos varen tirar molts de caramels. Després varem anar a sopar a ca la meva predina Francisca(predina batera)on varem menjar:xua,
sobrassades i botifarrons torrats,salsitxes torades y pa moreno y els reis me varen dur un puzle de bebès amb 1.500 peses.
Després anàrem a ca la meva padrina a veure els regals,després a ca la meva tia i finalment a ca meva. Jo i la meva germana varem rebre molts de regals.
Al dia següent varem anar una altre vegada a la finca i varem menjar sopa i arròs amb peix.
El dia dels reis varem anar a Pollença a veure la cavalcada del reis i mos varen tirar molts de caramels. Després varem anar a sopar a ca la meva predina Francisca(predina batera)on varem menjar:xua,
sobrassades i botifarrons torrats,salsitxes torades y pa moreno y els reis me varen dur un puzle de bebès amb 1.500 peses.
Després anàrem a ca la meva padrina a veure els regals,després a ca la meva tia i finalment a ca meva. Jo i la meva germana varem rebre molts de regals.
dilluns, 3 de març del 2008
A la classe de català hem escrit una recepta esper que vos agradi.
PA AMB OLI
INGREDIENTS: dues llesques de pa, oli, tomàtiga, sal, cuixot dolç,un ganivet i un plat.
ELABORACIÓ:
EN PRIMER LLOC tallem dues llesques de pa amb el ganivet i les posem al plat.
A CONTINUACIÓ tallem la tomàtiga pel mig i la freguem en el pa .
DESPRÉS li posem l’oli .
SEGUIDAMENT li posem la sal i el cuixot dolç .
FINALMENT posem una llesca de pa damunt l’altre llesca de pa .
Subscriure's a:
Missatges (Atom)